suppressus, a, um,

¶ 1 part. de supprimo

¶ 2 pris adjt

a) abaissé, bas [en parl. de la voix] : Cic. Sulla 30 ; suppressior Cic. Or. 85 ;

b) rentrant, effacé [menton] : Varro R. 2, 9, 3.