vĕtĭtus, a, um, part. de veto ||
vĕtĭtum, ī, n.,
¶ 1 chose défendue :
Tac. Ann. 2, 39 ;
Ov. M. 10, 435 ;
F. 5, 282
¶ 2 défense, interdiction :
Virg. En. 10, 9 ;
Suet. Cæs. 43
||
pl., jussa ac vetitaCic. Leg. 2, 9,
les prescriptions et les défenses, cf. 3, 10.
vĕtĭtum, ī, n.,
pl., jussa ac vetita