trānsfŏdĭō, fōdī, fossum, ĕre, tr., transpercer : Cæs. G. 7, 82, 1 ; Liv. 39, 42, 12 ; Tac. Ann. 3, 20 ||
[poét.] pectora dura transfossi ligno Virg. En. 9, 544, ayant la poitrine transpercée par de durs éclats de bois.