tĕnācĭtĕr (tenax),

¶ 1 en tenant solidement, fortement : Ov. H. 9, 21 ; Macr. Scip. 1, 6 ; tenacius Val. Max. 7, 5, 2

¶ 2 opiniâtrement, obstinément : Ov. H. 3, 43 ; tenacissime Apul. M. 5, 20.