sospĕs, pĭtis, adj.,

¶ 1 qui sauve, sauveur, cf. Fest. 301, 15 ; P. Fest. 300 ; Enn. Ann. 590 ; v. sospita

¶ 2 sauvé, échappé au danger : Pl. Capt. 873, etc.; Plin. Min. Pan. 67, 5 ; Hor. O. 3, 14, 10 ||
favorable, propice : Pl. Pœn. 1188 ; Hor. Sæc. 40. ↣ arch. sispes Fest. 343, 14.