sĕrēnum, ī, n. (serenus), temps serein : sereno
Liv. 31, 12, 5,
par un temps serein, cf.
Liv. 37, 3, 2 ;
Sen. Nat. 2, 18
||
pl. serenaVirg. G. 1, 393,
temps serein ; serena cæli
Lucr. 2, 1100,
les espaces sereins du ciel.
pl. serena