prædulcis, e,

¶ 1 très doux [au goût] : Plin. 13, 44 ; 15, 72 ||
prædulcia, ium, n., les douceurs : Plin. 24, 3

¶ 2 [fig.] très doux, très agréable : Virg. En. 11, 155 ; prædulcia, n. pl., Quint. 8, 3, 56, l'afféterie.