Pīrēna, æ,
Pl. Aul. 559
et -rēnē, ēs, f., (Πειρήνη), Pirène [fontaine de Corinthe, consacrée aux Muses] :
Plin. 4, 11 ;
Stat. S. 1, 4, 27 ;
Pers. Prol., 4
||
-nis, ĭdis, f. (Πειρηνίς), de la fontaine de Pirène ; de Corinthe :Ov. M. 7, 391 ;
P. 1, 3, 75.
-nis, ĭdis, f. (Πειρηνίς), de la fontaine de Pirène ; de Corinthe :