1 perpĕtŭō, adv., sans interruption, sans discontinuer, continuellement : Cic. Ac. 2, 93 ; Verr. 2, 5, 131, ; Q. 2, 45 ; Cæs. G. 1, 31, 7 ||
perpetuo perire Ter. Eun. 1043, être perdu sans rémission.