perpaucī, æ, a,

¶ 1 adj., très peu nombreux : Ter. Eun. 409 ; Cic. Rep. 4, 12 ; Verr. 2, 1, 75 ; Liv. 43, 11, 11

¶ 2 subst. m., perpauci Cic. Nat. 3, 75, très peu de gens ||
subst. n. perpauca Cic. Rep. 1, 18, très peu de choses, cf. Verr. 2, 3, 105 ; Leg. 1, 34 ||
sing. perpauca gens Vulg. Eccli. 48, 17 ||
perpaucissimi Col. Rust. 3, 20, 5.