pĕcūnĭārĭus, a, um (pecunia), d'argent, pécuniaire : pecuniaria res Cic. Amer. 117, affaire d'argent [mais præmia rei pecuniariæ magna Cæs. C. 3, 59 = dons considérables en argent ; inopia rei pecuniariæ Cic. ad Br. 26, 5, manque d'argent] ; pecuniaria pœna Ulp. Dig. 3, 1, 1, 6, amende ||
subst. m., banquier : Gloss. Gr.-Lat.