omnĭpŏtēns, tis (omnis, potens), tout-puissant : Enn. Scen. 177 ; Ann. 458 ; Virg. En. 8, 334 ||
subst. m., Jupiter, le Tout-Puissant : Ov. M. 2, 505 ||
-tior Ambr. De Fide 4, 8, 85 ; -tissimus Aug. Conf. 1, 4.