obtruncō (opt-,) āvī, ātum, āre, tr., tailler : [la vigne] Col. Rust. 4, 29, 13 ||
massacrer, égorger, tuer : Pl. Amph. 415 ; Aul. 469 ; Acc. d. Cic. Nat. 3, 67 ; Sall. J. 67, 2 ; Virg. G. 3, 374 ; Liv. 7, 26, 5 ; Tac. H. 1, 80.