măpālĭa, ĭum, n.,

¶ 1 cabane, hutte : Cato Orig. 4, 2 ; P. Fest. 146, 25 ; Sall. J. 18, 8 ; Virg. G. 3, 340 ||
sing. mapale Aus. Per. Odyss. 16 ; [avec sens collectif] ; Val. Flacc. 2, 460

¶ 2 [fig.]

a) vétilles, sornettes : Petr. 58, 13 ;

b) sottises, niaiseries : Sen. Apoc. 9, 1.