1 lĭcēns, tis, part.-adj. de licet : libre, hardi, déréglé, sans frein [en parl. des pers.] : Gell. 15, 9, 4 ; Prop. 4, 1, 26 ; Sen. Phædra 777 ||
[des choses] : Ov. Ars 1, 569 ; Stat. S. 1, 6, 93 ; licentior Cic. de Or. 3, 185.