lĭbentĕr (lŭb-) (libens), volontiers, de bon gré, de bon cœur, avec plaisir, sans répugnance : Cic. Rep. 1, 30 ; Att. 2, 2, 1 ; etc. ||
libentius Cic. Fam. 9, 19, 1 ; Læl. 68 ; -issime Cic. Verr. 2, 4, 63 ; Leg. 3, 1.