Retour
2 lāmenta,
Page numérisée
lāmentārĭus,
Ouvrir
lāmentābĭlis,
e
(lamentor),
¶ 1
plaintif :
Cic.
Tusc.
2, 32 ;
Stat.
S.
5, 3, 1 ;
funera lamentabilia
Cic.
Leg.
2, 64,
funérailles accompagnées de lamentations
¶ 2
déplorable :
Virg.
En.
2, 4 ;
Ov.
M.
8, 263
.