īnstāns, tis,
¶ 1 part. prés. de insto
¶ 2 adjt,
a) présent :
Cic. Tusc. 4, 11 ;
de Or. 2, 105
||
[gramm.] tempus instansQuint. 5, 10, 42,
le présent ;
b) pressant, menaçant :
Nep. Paus. 3, 5 ;
-tior
Tac. H. 4, 83 ;
Quint. 11, 3, 164 ;
-issimus
Aug. Ep. 130, 15.
[gramm.] tempus instans