innŭmĕrus, a, um (in, numerus),

¶ 1 innombrable : Lucr. 2, 1054 ; Virg. En. 6, 701 ; 11, 204 ; Plin. 6, 58 ; Tac. Ann. 14, 53

¶ 2 sans rythme : Aus. Idyll. 4, 47.