glūbō, psī, ptum, ĕre,

¶ 1 tr., écorcer, ôter l'écorce : Cato Agr. 33, 5 ; [sens priapéen] Catul. 58, 5

¶ 2 intr., se peler [en parl. des arbres] : Cato Agr. 31, 2. ↣ fut. glubebit de la 2e~conj. : Cato Agr. 17, 1.