extrānĕus, a, um (extra), extérieur, du dehors : Her. 3, 2 ; Cic. Inv. 1, 32 ; de Or. 2, 46 ||
qui n'est pas de la famille, étranger : Dig. 45, 3, 11 ||
subst. m., un étranger : Suet. Aug. 69 ; pl., Tac. Agr. 43 ; Ann. 4, 11.