2 Ephĭaltēs, æ, m. (\kern0.05emἘφιάλτης),

¶ 1 nom d'un géant : Hyg. Fab. 28 ||
-ta, Sid. Carm. 6, 25

¶ 2 traître qui guida les Perses aux Thermopyles : Frontin. Strat. 2, 2, 13.