dissŏlūtus, a, um,

¶ 1 part. de dissolvo

¶ 2 adjt,

a) détaché, insouciant : Cic. Verr. 2, 5, 7 ; 3, 162 ;

b) indolent, mou : Verr. 2, 3, 143 ;

c) relâché, dépravé : Off. 1, 99 ; Tusc. 4, 55 ||
-tior Cic. Verr. 2, 3, 143 ; -tissimus Cic. Verr. 2, 3, 129 ; Clu. 175.