dissŏlūtus, a, um,
¶ 1 part. de dissolvo
¶ 2 adjt,
a) détaché, insouciant :
Cic. Verr. 2, 5, 7 ;
3, 162 ;
b) indolent, mou : Verr. 2, 3, 143 ;
c) relâché, dépravé : Off. 1, 99 ;
Tusc. 4, 55
||
-tiorCic. Verr. 2, 3, 143 ;
-tissimus
Cic. Verr. 2, 3, 129 ;
Clu. 175.
-tior