Retour
collăcrĭmātĭō
Page numérisée
collactānĕa,
Ouvrir
collăcrĭmō
(conl-),
āvī, ātum, āre,
¶ 1
intr.,
a)
pleurer ensemble :
Pl.
d.
Gell.
1, 24, 3 ;
b)
fondre en larmes :
Ter.
Andr.
109 ;
Cic.
Rep.
6, 9
¶ 2
tr., déplorer :
Cic.
Sest.
123 ;
Liv.
26, 14, 4
.