circumsæpĭō, psī, ptum, īre, tr., clore à l'entour : Cato Agr. 46, 1 ||
entourer : armatis corpus circumsæpsit Liv. 1, 49, 2, il s'entoura de gardes ; loca circumsæpta parietibus Col. Rust. 1, 6, 4, lieux clos de murs ||
assiéger : Prud. Psych. 753 ||
[fig.] circumsæpti ignibus Cic. Har. 45, entourés de feux.