cēnātus, a, um, part. de ceno,

¶ 1 qui a dîné : Pl. Aul. 368 ; Cic. Dej. 42

¶ 2 passé à dîner, passé à table : cenatæ noctes Pl. Truc. 279, nuits passées à dîner, cf. Suet. Aug. 70.