1 caudex, ĭcis, m.,

¶ 1 souche, tronc d'arbre : Virg. G. 2, 30 ; Plin. 16, 121 ||
[fig.] homme stupide, bûche : Ter. Haut. 877

¶ 2 c. codex : Cat. d. Fronto Ep. ad M. Ant. 1, 2 ; cf. Sen. Brev. 13, 4.