Cătăcĕcaumĕnē, ēs, f. (κατακεκαυμένη, la terre brûlée), contrée de l'Asie Mineure : Vitr. Arch. 2, 6, 3 ||
-mĕnītēs, æ, vin de la Catacécaumène : Plin. 14, 75.